A l’amat he donadestotes les claus; jo tinc totes les seves, i fem les paus.
Però resta una cambraal fons del fonson entrar no podríemni breus segons.
Tantes forces ocultes, tants pensamentsallà dins són escàpols a tots moments!
Bé seria debadessotjar-hi un poc: l’aldarull colpiriamés que no un roc.
Contentem-nos d’una ombrao d’un ressò.
Que ell es digui els seus comptescom me’ls duc jo.
- Clementina Arderiu (english translation)