Cantautors Poc Inspirats

"Senyor, abans de néixer fer-vos un prec voldria;
abans del primer plor, protegit de dolors,
en la flonja cavorca sense claror de dia;
abans de veure el món i el llampec dels colors.

Ara que ja tinc ossos, les mans al pit plegades
i sota les parpelles tot el vidre dels ulls,
deu-me l’al? de viure en les cimes gebrades
d’aquesta gran tristesa, oblidant els esculls

d e la meva partida vers una nit sens f i …
Si em feu néixer, Senyor, només per a morir,
compadiu-vos d’un cor feixuc d’amor i d’odi,

buideu-me de l’angoixa en els dies distants,
i, si aixb no pot ésser, deixeu que plegat rodi,
temps i més temps perdut en tebis llimbs flotants.

[Lord before I am born I would like to make a plea to you;
before the first tear, protected from pain,
in the soft cavern without the light of day;
before I see the world and the flash of colors.

Now that I have bones, my hands folded to my chest
and under my eyelids all the glass of my eyes,
give me the spirit to live on the frosty peaks
of this great sadness, forgetting the reefs

of my departure toward an endless night…
If you have me born, Lord, just to die,
have compassion for a heart heavy with love and hate,

empty me of anguish in distant days,
and, if that cannot be, let me roll up, curled up
forever and ever lost in the warm, floating limbos…]"
— Poem 12 of the “Sonnets” by Mercè Rodoreda (via sinekala)

3 months ago